
En aquest barri hi ha el portal del Pont i la plaça de la Catedral, com a indrets més emblemàtics de la vella Solsona. El sant del carrer se celebra el dia 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel. El barri està format per les cases de les següents adreces:
- Carrer de Sant Miquel
- Plaça de la Catedral
- Carrer de les Campanes
- Carrer del Bou
- Carrer de Sant Llorenç, dels números 1 i 2 fins a l’11 i el 18
- Carrer dels Dominics, dels números 1 i 2 fins al 10 i l’11
Lectures d’interès:
- Barri Sant Miquel – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Catedral de Santa Maria de Solsona (Viquipèdia)
- Font de la plaça de la Catedral (Viquipèdia)
- L’orgue de la catedral de Solsona (web)
- Descobreix l’orgue de Solsona des de dins (Youtube)
- Solsona mostra el seu orgue centenari per recollir diners per restaurar-lo (Regió 7)
- Pol Solé – TR – Solsona i Santa Maria – la història de dues viles medievals (pdf)
- Ton Padullés – TR – La Catedral de Solsona i l’ornamentació romànica (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no has vist la vorada de la vorera del carrer de Sant Miquel
- AHCS 18981201 – Acta on es reconeix la propietat veïnal de la imatge de Sant Miquel (pdf)

Cases del barri de Sant Miquel

*
Carrer de Sant Miquel

Cal Metge Baixes
Carrer de Sant Miquel 1 i 3
Dita així, perquè hi vivia el metge Lluís Baixes, molt estimat a Solsona. És l’antiga Casa Bordons, que va pertànyer durant molts anys a una família d’orgueners i de nobles de la ciutat amb aquest cognom.
Als baixos hi han hagut moltes botigues, destacant per la seva durada i record històric cal Tut, en el local que dona a la plaça Major, i la rellotgeria Ester, amb el seu rellotge al carrer de Sant Miquel 3.
Hi havia hagut un basar, amb el renom cal Tut, potser perquè l’amo era de la casa Tulleuda, de Canalda. Hi ha una altra explicació referida al seu costum de cridar Tut, tut, tut, assegut al parafang del cotxe per fer apartar la gent. Era un renom que no agradava a la família, por ser que els hi vingues per un altre motiu, segons el DIEC tut pot voler dir habitacle petit i fosc o cova de petites dimensions. Segons el DCVB, a Solsona es feia servir tut per a fer referència a una tímbola, acció de beure d’una seguida, en castellà trago (S’ha begut un bon tut de vi). Per tant, és possible que tingués un altre origen.
Anteriorment la casa era coneguda com cal Vicens de Baix, per ser la casa que va comprar un dels fills de cal Mosset, del carrer de Sant Miquel 17, Joan Vicens i Coromines. És on va instal·lar el seu negoci com a confiter i estanquer, conegut també com l’Estanc de baix. Una descendent seva es va casar amb el metge Baixes. Cal Vicens de Dalt, on es va instal·lar el seu germà advocat, era al carrer Castell número 39.
- Casa del Metge Baixes (Viquipèdia)
- Metge Lluís Baixes Castellví – TR de Recerca de Miquel Sala – La sanitat al Solsonès durant el segle XX (p. 19)
- Cal Tomàs Mosset
- Cal Tut – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Cal Tut – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (pdf)
- Els Bordons, destacada nissaga d’orgueners , i la seva aportació a l’orgueneria catalana (segles XV-XVII) – Josep M. Salisi i Clos (pdf)
- Arbre genealògic de la nissaga Bordons orgueners i nobles (pdf)
- Josep Bordons (Viquipèdia)
- Francesc Bordons (Viquipèdia)
- Bordons, Família d’orgueners catalans (Enciclopèdia.cat)
Ca la Serra de la Llena
Carrer de Sant Miquel 2 (informació a la plaça Major 1)
Ca la Vilaneta
Carrer de Sant Miquel 4
Vilaneta és el renom de la filla de l’apotecari Ramon Vilà Borniol, antic propietari de la casa, coneguda com a Cal Vilà, i que als baixos hi tenia la seva farmàcia. Aquesta farmàcia es va traspassar al farmacèutic Rossend Sarri Muntada, que la mantingué oberta fins que la trasllada a la plaça Major. El fill de l’apotecari va portar el nom a la casa de cal Vilà (integrada a cal Gras) de la plaça Major quan hi va anar a viure.
Al tancar la farmàcia, al baixos hi va obrir establiment un sastre de Manresa, la Sastreria Nebot, on hi feu el primer aprenentatge Manel Casserras Boix qui, temps a venir, hi tindria la seva sastreria i el Taller d’Escultura Casserras, que encara hi té l’aparador, fet que explica que aquesta casa se la conegui popularment com cal Manel Casserras.
També hi hem recollit l’explícit nom de cal Sereno, perquè durant un temps n’hi va viure un en aquesta escala. Va ser l’antiga Casa dels pintors Bordons que no tenen relació amb els Bordons nobles de Cal Metge Baixes.
- Cal Vilà – Carrer de Sant Miquel 4 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Manel Casserras i Boix (Viquipèdia)
- Manel Casserras i Solé (Viquipèdia)
- Taller d’escultura Casserres (web)
- LA MODA i Sastreria NEBOT – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Retaule barroc del Miracle obra de l’escultor Carles Morató i del pintor Antoni Bordons (Viquipèdia)
Cal Riart
Carrer de Sant Miquel 5
Propietat d’una família originària de la pagesia del mateix nom, a Lladurs, amb documentació gairebé mil·lenària. Als baixos, hi havia hagut la rellotgeria Riart, de Francesc Riart i Casals (1871-1941), i després la llibreria i impremta de cal Dach, cognom dels botiguers.
- Cal Riart (Viquipèdia)
- JOAN RIART I VENDRELL (2017) Els de Dalt i els de Baix (1875-1915) (pdf)
- Rellotgeria Riart – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Cal Toncano
Carrer de Sant Miquel 6
El nom sembla procedir d’una casa de pagès (no localitzada), del Vinyet de Solsona, a la partida de Santa Llúcia.
- Antoni Ramonet Duran – Una recerca sobre els bolets de la Mare de la Font – Celsona 759 3-2-2008
- Antoni Ramonet Duran (1913 – 1991) – Els Bolets de la Mare de la Font
- Història – Uec 2011-2012 – Antoni Ramonet Duran (pdf)
- Celsona 759 3/2/2012 – Els bolets de la Mare de La Font – UEC l’Afrau (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on es practica la caça de bolets sense mort
- Antoni Bach i Riu – Estanislau Ramonet i Muntaner – Celsona 390 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Cal Bufau
Carrer de Sant Miquel 7
La denominació s’explica per la procedència dels propietaris, originaris de cal Bufau de Cardona. D’aquest nom, en derivà el renom abreujat Bufi posat en un membre de la família i, per extensió, a la casa, coneguda, també doncs, com cal Bufi. És on hi ha la perruqueria de ca l’Adelina, muller del Bufi.
- Cal Bufau – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Cal Bufau – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook) (pdf)
- El Bufi, de Joan Roure, partitura dedicada (imatge)
- perecuadrench – 100 anys – Conxita Cuadrench i Casserras (pdf)
- NacióSolsona – 01/10/2022 – L’alcaldessa de Solsona felicita Conxita Cuadrench pel seu aniversari centenari (pdf)
Cal Bajona
Carrer de Sant Miquel 8
El nom és el d’una família de joiers, establerts ací a mitjan segle XIX, que es va unir per matrimoni amb la família Valls, pel que també va ser coneguda com cal Torredeflot per ser el nom de la casa pairal d’on és originària. També se la coneixia com a cal Ramon Valls per ser on vivia l’il·lustre poeta cec solsoní.
A l’entrada de la casa per la plaça de Palau hi havia hagut el taller d’un serraller, raó per la qual també fou coneguda com cal Manyà Blau (per la granota blava que sempre duia) i com a ca les Manyanes, fent referència a les seves filles que hi tenien una botiga de vetesifils anomenada Cal Manyà, o com a cal Doctor Llorens, fent referència al seu fill que va ser va ser director del Museu Diocesà de Solsona.
- Esculpit en pedra a la façana (Bajona – Valls)
- Torredeflot – Família Valls (Viquipèdia)
- Ramon Valls i Pujol – Poeta (Viquipèdia)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps quin any va néixer el poeta Ramon Valls i Pujol
- Cal Manyà – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Les germanes de cal Manyà (blau) (BLOC Paraules des de Solsona)
- Antoni Llorens i Solé (Viquipèdia)
- #TuNoEtsDeSolsona si no has llegit algun llibre de l’Antoni Llorens i Solé #DoctorLlorens
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps perquè Setelsis no és la Numància catalana
Cal Moró
Carrer de Sant Miquel 9
Renom del fideuer Ramon Botet Morist. Ara el local es dedica a fer-hi d’exposicions artístiques, amb el nom de Sala Gris. La casa és coneguda, de fet, com cal Cuadrench, cognom del propietari.
- Tres graons – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no trobes l’estrany a l’exposició de Ramon-àngel Davins (Pinxo)
Ca la Carme
Carrer de Sant Miquel 10
És el nom que figura al rètol d’aquesta botiga de roba centenària, fundada per Carme Junoy i el seu marit, el ganiveter Antoni Casserres.
- Ca la Carme celebra 120 anys (Celsona)
- NacióSolsona – 15-07-2012 – CA LA CARME CELEBRA 120 ANYS (pdf)
- NacióSolsona – 19-07-2012 – CA LA CARME CELEBRA 120 ANYS RECORDANT LA GENT QUE N’HA FORMAT PART (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps trobar “la diferencia” en aquesta esplèndida façana esgrafiada
Cal Montanyà
Carrer de Sant Miquel 11
És el nom que figura a l’escut de la façana, atribuït a la família propietària, procedent de la parròquia de Besora, al terme de Navès. Durant anys, fou coneguda com ca l’Esparter, perquè hi feien espardenyes i treballs de cordoneria, un dels fills era el Pau Esparter, de la plaça Major 1, que en aquesta casa hi tenia la fàbrica de gasoses i sifons “Carbónicas Pau“. També hi hagué una perruqueria que menava la dona del Ferrador i que era la seu del Club Nàutic Sant Ponç.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest escut dels Montanyà
- Viquipèdia – Muntanyà (Navès)
- Fàbrica de gasoses i sifons “Carbónicas Pau” – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Carro per repartir gasoses i sifons de “Carbónicas Pau” – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Calendari de 1948 de “Carbónicas Pau” i LA MODA – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Ca l’Esparter – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Ca l’Esparter – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història – Facebook (pdf)
Cal Toncano de ca la Carme
Carrer de Sant Miquel 12
El nom sembla procedir d’una casa de pagès (no localitzada), del Vinyet de Solsona, a la partida de Santa Llúcia. La indicació de ca la Carme és per diferenciar-la de cal Toncano del número 6 del carrer de Sant Miquel, que és el que ha perdurat.
Aquesta casa té entrada pel carrer de les Campanes 1 i pel carrer de Sant Miquel 12, i estava formada pel número 12 i la teulada i terrat del número 14 d’aquest carrer. En fer-se la venda de la casa, ca la Carme es va quedar amb tot el núm. 12 i cal Trinxet amb el terrat del 14.
Durant molts anys els seus baixos eren part de la botiga de roba centenària, fundada per Carme Junoy i el seu marit, el ganiveter Antoni Casserres.
- Ca la Carme celebra 120 anys (Celsona)
- NacióSolsona – 15-07-2012 – CA LA CARME CELEBRA 120 ANYS (pdf)
- NacióSolsona – 19-07-2012 – CA LA CARME CELEBRA 120 ANYS RECORDANT LA GENT QUE N’HA FORMAT PART (pdf)
Cal Sastre Tarrés
Carrer de Sant Miquel 13
El nom correspon al menestral d’aquest cognom. Hi hem recollit l’incert renom cal Tiro-liro, sense haver-ne pogut esbrinar l’origen.
Cal Trinxet
Carrer de Sant Miquel 14
La denominació prové de la casa de pagès cal Trinxet de la partida de Santa Llúcia, al costat de la Depuradora de Solsona.
Al baixos hi havia hagut la Rellotgeria Trinxet, de la família de cal Trinxet, l’Ernest Cardona Puy i l’Octàvia Torradeflot Suñé. Quan va tancar va obrir l’Argenteria Rellotgeria EXIT, regentada pel matrimoni Ramon Moncunill Algué i Marta Ramonet Riu. Posteriorment va continuar l’establiment, mantenint el nom EXIT, regentat per Marisol Cespedosa Ruiz, que es dedica a la venda de rellotges, bijuteria, pedres naturals i complements.
- Argenteria i rellotgeria EXIT, fulletó any 2007 – Arxiu Montserrat Riu Mas (jpg)
- Compro a Solsona – EXIT (web)
Ca l’Oller
Carrer de Sant Miquel 15
La casa duu el cognom dels propietaris, la família Oller, que ostenten el títol de nobiliari de la Baronia de Canalda, la qual cosa explica la denominació Casa del Baró de Canalda.
Als baixos hi havia hagut la botiga de queviures de Cal Santpare, també coneguda com Ca la Xerrameca. Ara hi ha el bar restaurant Taverna Ca l’Oller.
- Cal Meliton (Viquipèdia)
- Escut de la família Oller, barons de Canalda, que hi ha a la façana (fotografia).
- NacióSolsona – 17/01/2019 – Solsona restaura els elements petris més deteriorats del nucli antic (pdf)
Ca l’Ós
Carrer de Sant Miquel 16
Ara integrada a cal Trinxet, perpetua el nom a través d’un esgrafiat. Als baixos hi havia hagut la botiga de comestibles de la Maria del Timbre, casada amb el traginer Martí Ruf. Posteriorment, hi hagué el Barber Conna.
A primer pis d’aquesta casa hi va haver el Cafè de la Torre, del pare del Paco de l’Sport.
- L’Abans Solsona – Gran Cafè de la Torre – Pàgina 39 (fotografia)
- Bars, cafès i restaurants a Solsona (lafotodelpep.cat)
- Plaques de companyies asseguradores (lafotodelpep.cat)
- Esgrafiat de CA L’ÓS 1756-2000 (lafotodelpep.cat)
Cal Meliton
Carrer de Sant Miquel 17
Dita així perquè hi havia la carnisseria d’en Meliton Mujal, que havia conviscut amb la barberia de cal Valeri que va donar continuat a l’establiment del seu sogre, la barberia Lluís Comella de cal Paliu. Posteriorment hi hagué el despatx del Joan Viladrich, conegut com l’Agustinet, i la floristeria Rendé Bertran. En aquesta casa hi havia viscut en Joan Muñoz Badia, més conegut com a Professor Lester.
Antigament aquesta casa estava ajuntada amb la del número 15, ca l’Oller. Al separar-se en dues propietats se les coneixia pel nom del comerç que hi havia en cada una d’elles, Cal Santpare la del número 15 i cal Meliton la del número 17.
També ens consta el nom de cal Mosset, casa on hi van viure varies generacions de la família Vicens, una de les rames de la qual va comprar la casa número 7 de la plaça Major, coneguda com cal Tomàs Mosset. En la narració dels fets de l’ocupació de Solsona pels carlins de l’any 1837 es menciona cal Mosset com la casa que es va fer servir per sortir de la catedral i ocupar Solsona.
- Cal Meliton (Viquipèdia)
- Cal Tomàs Mosset
- L’ocupació de Solsona pels carlins l’any 1837 segons la ‘relación’ de Jaume Riu i Ribera – Ramon Planes i Albets – Cal Mosset (pdf)
- Jaume Tarrés Pujol – Les postals de Solsona de cal Paliu – Març 2023 Revista Cartòfila (pdf)
- Joan Viladrich – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- El professor Lester (Joan Muñoz Badia) a La Taula Rodona
- Escrits de Juan Muñoz Badía (Prof. Lester) publicats al Periòdic SOLSONA 1954 1955- Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Celsona 118 – 30-7-1999 – Adéu Professor Lester – L’astròleg Solsoní (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on va néixer el Professor Lester
Cal Campaner
Carrer de Sant Miquel 18
Integrada a la catedral, hi vivien els campaners. Als baixos es recorden diverses botigues com la Floristeria Serra, la Sabatina (venda d’imatges de sants) i Nines i complements Solsona (venda de nines).
- Els campaners i la Marededéu del Claustre l’any 1936 – Museu al territori (pdf)
- Els campaners i la Marededéu del Claustre l’any 1936 (Museu al territori)
- Suport de llum d’oli – La foto del Pep (bloc)
Cal Massana
Carrer de Sant Miquel 19
Dita així perquè als baixos hi havia la botiga Casa Massana, fundada per Antonio Viladrich Castells originari de la casa Massana de Madrona (Pinell) que, entre altres coses, hi venia joguines i durant anys aquest establiment solsoní era qui organitzava una molt lluïda cavalcada de Reis. Abans havia estat a la Plaça Major, primer al número 11 i després al número 8.
També en fou amo, el Paco de l’Sport, que hi tingué el bar Sport. Després ni va haver una oficina bancaria, primer de la Caixa Rural del Pirineu, Caixa de Barcelona i després de la Caixa. Ara hi ha l’Estanc de baix.
Pel carrer dels Dominics hi ha l’entrada a la fonda Pilar i al pis on vivia el Paco de l’Sport, per això hom en diu cal Paco de l’Sport. Abans hi havien hagut d’altres establiments com la fonda Catalana i la fonda Toldrà.
- Casa Massana i Barberia Tripiana – Fragments de l’article del Celsona 989 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Casa Massana i cal Ros – Records de Maria Mas Ramonet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- El pou de gel de Solsona – El blog del senyor i.
- Oppidum – Quatre-cents anys del pou de gel de Solsona – Vicenç i Jordi Tasies (pdf)
- El Paco de l’Sport (Blog de l’Enric Bertran)
- Guardià del Portal del Pont – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Solsona – Imatges de les cases entre el Portal del Pont i el Palau Llobera
- 1990 – El Pont amb dos bancs i una caixa (la foto del Pep)
- instagram – 04-02-2025 – arxiusolsones – Portal del Pont de Solsona a la dècada de 1950 (pdf)
Ca l’Espardenyot
Carrer de Sant Miquel 20
Era un bar on feien menjars. Ara hi ha la Farmàcia de baix, nom popular amb que es coneix, primer, la Farmàcia Boix i, després, la Farmàcia Casserras.
- Caps de biga (www.lafotodelpep.cat)
- Fotografia antiga del portal del Pont de Solsona amb Ca l’Espardenyot.
- Rosalia Serra i Farré (blog Paraules des de Solsona)
- Ca l’Espardenyot (pdf)
*
Plaça de la Catedral (Paceta de Missa)
També coneguda com a plaça de l’Església o, sobre tot la gent més gran, com placeta de Missa.

Cal Sastre Tarrés
Plaça de la Catedral 1 (informació a carrer de Sant Miquel 13)
Cal Montanyà
Plaça de la Catedral 2 (entrada principal i informació pel carrer Sant Miquel 11)
Fonda Vilanova
Plaça de la Catedral 3 (porta d’entrada a la fonda)
El nom de l’establiment ve de la casa Vilanova del Cap del Pla, al terme de Lladurs. També era coneguda com cal Prunés, per ser el cognom del propietari.
Fonda Vilanova
Plaça de la Catedral 4 (la numeració correspon als baixos)
Hi ha hagut entitats financeres i bars diversos, com es ara el bar Sport, el Banc de Madrid, Banco Catalán de Desarrollo, Caixa del Mediterrani (CAM) i la pastisseria Sant Antoni, primer com a restaurant, punt de degustació, i posteriorment com a pastisseria amb servei de cafeteria.
- Fonda Vilanova (Solsona) – Antics hostals de camí ral (Bloc)
- L’Abans Solsona – Bar Sport a la Fonda Vilanova – Pàgina 40 (fotografia)
- El Paco de l’Sport (Blog de l’Enric Bertran)
- Nació Solsona – 10-01-2013 – El rellotge del mític Bar Sport de Solsona torna a marcar les hores (pdf)
- Xavier Roca Guitart – EL DIA MÉS DOLÇ – 100 anys de pastisseria Sant Antoni – Programa FM Solsona 2004 – Arxiu Montserrat Riu Mas
- Celsona 437 – 21-10-2005 – 100 anys Pastisseria Sant Antoni – Arxiu Montserrat Riu Mas
Ca l’Oller
Plaça de la Catedral 5 (Informació a carrer de Sant Miquel 15)
Catedral de Solsona
Plaça de la Catedral 6
Portal de Sant Agustí de la Catedral de Santa Maria de Solsona, protegit amb un cancell barroc (1780). Es construí per substituir la gran portada romànica del temple. Presenta un magnífic timpà en relleu, representant l’èxtasi de Sant Agustí, titular de l’antiga Canònica de Solsona. Fet de pedra i sense policromar. Al seu costat, es construí el baptisteri, enderrocat durant la guerra de 1936-39.
- Catedral de Santa Maria de Solsona (Viquipèdia)
- L’orgue de la catedral de Solsona (web)
- Descobreix l’orgue de Solsona des de dins (Youtube)
- Solsona mostra el seu orgue centenari per recollir diners per restaurar-lo (Regió 7)
- Ton Padullés – TR – La Catedral de Solsona i l’ornamentació romànica (pdf)
- El finestral amagat… – El blog del senyor i.
- El Cambril de la Mare de Déu del Claustre – El blog del senyor i.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest àngel romànic tant ben plantat
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la Mare de Déu de les trenes
- Concert de Campanes a la Catedral de Solsona del 7 de setembre del 2005 – Daniel Vilarrubias (pdf)
Font de l’Església
Plaça de la Catedral 7
La Font de l’Església és una de les tres fonts públiques que Solsona tenia dins del recinte murallat. Les altres dues són la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan) i la font del Castell (avui dita font de la plaça Sant Isidre).
Damunt el dipòsit de la font, hi ha una terrassa, a la qual s’accedeix des de ca l’Ós (Informació a carrer de Sant Miquel 16), on fa anys hi havia hagut taules del Cafè de la Torre, del pare del Paco de l’Sport.
- Font de la plaça de la Catedral (Viquipèdia)
- L’Abans Solsona – Gran Cafè de la Torre – Pàgina 39 (fotografia)
- Esgrafiat de CA L’ÓS 1756-2000 (lafotodelpep.cat)
*
Carrer de les Campanes

Cal Toncano
Carrer de les Campanes 1 (informació a carrer de sant Miquel 12, on hi l’entrada principal)
Cal Trinxet
Carrer de les Campanes 3 (informació la carrer de sant Miquel 14, on hi ha l’entrada principal)
Ca l’Ós
Carrer de les Campanes 5 (informació la carrer de sant Miquel 16, on hi ha l’entrada principal)
*
Carrer del Bou

Ca l’arramassador Cases
Carrer del Bou 1, 3 i 5
La denominació deu tenir relació amb el malnom cal Panxut Cases, arramassador també conegut com de cal Cases del Racó. És un edifici de pisos de nova planta, amb façana al carrer de Sant Cristòfol, aixecat per iniciativa de cal Feu i el nebot del sastre Rafart, fet que explica haver sentit algun cop la denominació ca la Pilar Rafart, mare d’un dels socis i, ben probablement, propietària. Hi havia hagut la botiga de queviures de la Florinda, l’arramassador Figueras, d’aquí cal Ramassador, el Cafè Ros i el bar, dit popularment, el Pistolero al primer pis. El núm. 5 era conegut com cal Mastrico, nom d’una casa de pagès a la solana del Castellvell.
Quan es van fer els pisos de nova planta es va fer servir el nom d’edifici la Fassina (Fàbrica de licors destil·lats).
- L’arramassador de Cal Cases – TR de Gerard Roca – annex (p. 44)
- Celsona 716 01/04/2011- Ca l’arramassador Cases – Montserrat – Recull de records de l’any 1959 (VIII) (pdf)
- Iberinform – Revelatges Solsona SL (pdf)
Cal Metge Casserres
Carrer del Bou 2 (informació a carrer Sant Cristòfol 6)
La va comprar el metge i hi passava consulta. Hi hem recollit la denominació ca la Pallaresa. Ens consta que hi havia viscut el carreter Roca, al tercer pis, a casa d’una senyora que els veïns en deien ca la Gabriela.
Cal Moncunill
Carrer del Bou 4
Per ser la casa del Pepito Moncunill, i també era coneguda com a ca la Mercè. Hi vivia el Xèrif.
Cal Bufau
Carrer del Bou 6 (informació a carrer de Sant Miquel 7)
Els antics veïns recorden que com la casa comunicava amb la botiga de cal Bufau, feien servir aquesta porta com a drecera per anar al carrer de Sant Miquel.
Ca la Regués
Carrer del Bou 7 i 9
Amb gairebé tota seguretat, un cognom. Hi hem recollit, també, la denominació cal Solé Costa. Anteriorment eren dues cases, cal Vicenç (núm. 7) i cal Farines o cal Farinetes (núm. 9) per ser el renom de la família Solé Costa, en aquesta segona és on vivien els avís del Jordi, el Dani, l’Angelina i el Ramon Solé.
- Pau Espinal Vila, un jubilat creatiu – Celsona 691 8-10-2010
- Ca la Francisqueta – Sant Salvador 11 Solsona – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Fonda Vilanova
Carrer del Bou 8 (informació a la plaça de la Catedral 3)
També era coneguda com cal Prunés.
Cal Baster Ventura
Carrer del Bou 10 (informació a carrer de Sant Llorenç 3)
Diminutiu del nom baster dit Bonaventura, originari de Sant Llorenç de Morunys.
Cal Pau Sabartés
Carrer del Bou 11
Nom i cognom de qui regentava el bar malanomenat El Foral del Cul, a la plaça de Sant Joan, als baixos de ca l’Isanta. Hi hem recollit les antigues denominacions de cal Norris, ca la Mília del carrer del Bou o cal Serentill, pels habitants que hi vivien.
Cal Ferrer del Pont
Carrer del Bou 13 (informació a carrer de Sant Llorenç 5)
*
Carrer de Sant Llorenç

Fonda Vilanova
Carrer de Sant Llorenç 1 (informació a plaça de la Catedral 4)
Ca l’Oller
Carrer de Sant Llorenç 2 (informació a carrer de sant Miquel 15)
Cal Baster Ventura
Carrer de Sant Llorenç 3
Diminutiu del nom baster dit Bonaventura, originari de Sant Llorenç de Morunys.
Cal Meliton
Carrer de Sant Llorenç 4 (informació pel carrer de sant Miquel 17, amb entrada pels carrers de Sant Miquel i Dominics)
Ara hi ha la cansaladeria Jané.
Cal Ferrer del Pont
Carrer de Sant Llorenç 5
Denominació ben evident, quant a ofici i localització de l’obrador.
També dita ca la Ferrereta, per ser la casa de la filla del Ferrer del Pont.
- Entrevista a Josep Maria Augé, campaner jubilat de Solsona (Celsona 875 18/7/2008)
- Concert de Campanes a la Catedral de Solsona del 7 de setembre del 2005 – Daniel Vilarrubias (pdf)
Cal Norris
Carrer de Sant Llorenç 6
Hi havia hagut un sastre i hi venien bitllets del cotxe de línia de Berga. Actualment, hi ha la pastisseria cal Sant Antoni.
- Xavier Roca Guitart – EL DIA MÉS DOLÇ – 100 anys de pastisseria Sant Antoni – Programa FM Solsona 2004 – Arxiu Montserrat Riu Mas
- Celsona 437 – 21-10-2005 – 100 anys Pastisseria Sant Antoni – Arxiu Montserrat Riu Mas
Ca la Cotillaira
Carrer de Sant Llorenç 7
Ara és una assortida botiga de roba de prêt a porter, però van començar fent cotilles a mida. Aquesta casa abans era cal Ferrer del Pont, i pels anys quaranta del segle passat es va dividir en dues cases.
- Ca la Cotillaira – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Ca la Cotillaira – MOTS I RENOMS DE CASES DE SOLSONA i la seva història -Facebook (pdf)
- El Cotillaire – Memòria popular del baix Solsonès – Les feines (p. 35) (pdf)
- El Cotillaire assegut davant de ca la Cotillaira (fotografia)
- Claustre Bernadó i Travesset (blog Paraules des de Solsona)
- La Cotillaira, 75 anys vestint la gent – Celsona 1399 6-9-2024 (pdf)
Cal Casacremada
Carrer de Sant Llorenç 8
La denominació correspon a una casa de pagès situada entre Su i Ardèvol. Hi havia cal Gil, botiga de comestibles. També hi hem recollit cal López.
Cal Bon Josep
Carrer de Sant Llorenç 9
Als baixos hi havia la sabateria de cal Bon Josep, el nom li venia perquè el sabater era fill de Josep Muntada, conegut com el Josep de cal Bon Josep, que va regentar el que es considera primer cafè de Solsona a la Plaça de Sant Salvador 11. També se la coneix com a cal Sarri, pel cognom del Rossendo de la farmàcia, que n’era el propietari.
- El Cafè del Bon Josep – Pere Espinal (Celsona núm. 539) – issuu
- El Cafè del Bon Josep – Pere Espinal (Celsona núm. 539) – imatge
- Historieta de la cançó del porró i de l’última persona que el ballava aquí a Solsona – Joan Bellmunt i Figueras (pdf)
Cal Mosella
Carrer de Sant Llorenç 10
Dita també cal Florencio, nom d’un membre d’una família de paletes. Hi va viure la Palaciera. És on hi havia, la merceria perfumeria ca la Nuri i la peixateria Rosalia. Des de l’any 1933 fins al 1962 hi havia hagut el Cafè bar Sport.
- L’Abans Solsona – Café Bar Sport – Pàgina 715 (fotografia)
- El Cafè del Bon Josep – Pere Espinal (Celsona núm. 539) – imatge
Ca l’Ayeto
Carrer de Sant Llorenç 11 (mapa)
Casa que tothom ha vist de sempre pendent d’obrar per dins. Els seu propietari era conegut per portar una vida de misèria i es diu que quan va morir li van trobar molts diners amagats. També hi hem enregistrat la variant ca l’Alaieto.
Cal Peix
Carrer de Sant Llorenç 12
Hi vivia mossèn Peix i li va quedar el nom. La casa és dels propietaris de ca l’Adroguer Nou, raó per la qual també se la coneix com cal Feu, cognom d’aquest amo. Fa anys hi havia hagut la barberia de l’Esquenamoll, que vivia a la plaça de Sant Joan. Ara hi ha la seu de les CUP, que hi tenen entrada pel carrer de Sant Llorenç, i l’estudi Feu Godoy Arquitectura, amb accés pel carrer dels Dominics.
Cal Carter
Carrer de Sant Llorenç 14
Un altre nom evident, tret de sorpreses. Ara forma part de cal la Cotillaira.
Cal Viudo
Carrer de Sant Llorenç 16
Els primers estadants procedien de cal Viudo, una casa de pagès de la partida de Sant Honorat, al Vinyet de Solsona, prop de Sant Bartomeu. De fa anys, hi viu un dels nostres informadors, en Vicenç Tàsies. Per això, en gosem dir cal Tàsies o cal matalasser, atenent a l’ofici que exercia.
Cal Barber Roig
Carrer de Sant Llorenç 18
Venien de cal Roig, a la partida de Santa Llúcia, al Vinyet de Solsona. Antigament era coneguda com ca l’Ovelleta, on a principis del 1900 la família de cal Silo, originaris de Callús, van començar un negoci de venda de vi, gra i materials de construcció.
Als baixos hi ha la Barberia Roig, oberta des de l’any 1936.
- Albert Selva, ens deixa un altre emprenedor (Celsona 736 26-8-2011)
- Cal Silo – Mots i renoms de cases de Solsona la seva història (Facebook)
- Cal Silo – MOTS I RENOMS DE CASES DE SOLSONA i la seva història -Facebook (pdf)
*
Carrer dels Dominics

Cal Meliton
Carrer dels Dominics 1 (informació a carrer de sant Miquel 17)
Cal Massana
Carrer dels Dominics 2 (informació pel carrer de sant Miquel 19)
Pel carrer dels Dominics hi ha l’entrada a la fonda Pilar i al pis on vivia el Paco de l’Sport, per això hom en diu cal Paco de l’Sport. Abans hi havien hagut d’altres establiments com la fonda Catalana i la fonda Toldrà.
- Fonda de Toldrà – Fonda Catalana (Solsona) – Antics hostals de camí ral (Bloc)
- Guardià del Portal del Pont – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Solsona – Imatges de les cases entre el Portal del Pont i el Palau Llobera
- 1990 – El Pont amb dos bancs i una caixa (la foto del Pep)
Cal Norris
Carrer dels Dominics 3 (informació a carrer de Sant Llorenç 6)
Cal Rey
Carrer dels Dominics 4
Propietat de cal Cinca de Lladurs. Una dona d’aquesta família estava casada amb un planxista, de cognom Rey, que tenia el taller vora el Portal del Pont. Abans era conegut com a cal Carreter, perquè feien rodes per a carros i en reparaven.
- Solsona – Imatges de les cases entre el Portal del Pont i el Palau Llobera
- 1990 – El Pont amb dos bancs i una caixa (la foto del Pep)
- Solsona – Fotografia de cal Carreter
Cal Casacremada
Carrer dels Dominics 5 (informació a carrer de Sant Llorenç 8)
Cal Gil
Carrer dels Dominics 6
Hi vivia en Gil, pare i avi dels Freixes que hi tenen el despatx.
Als locals comercials del número 5 de l’avinguda del Pont hi trobem l’oficina del Banc Sabadell i la cafeteria El Portalet.
- Solsona – Imatges de les cases entre el Portal del Pont i el Palau Llobera
- 1990 – El Pont amb dos bancs i una caixa (la foto del Pep)
Cal Mosella
Carrer dels Dominics 7 (informació a carrer de Sant Llorenç 10)
Ca l’Enric
Carrer dels Dominics 8
Hi hem recollit, també, la denominació cal Bajona, que és el cognom de qui n’ostenta la propietat. Però encara és ben viu el nom de la casa que li donà l’antic amo, l’Enric Fàbregas Clua.
Cal Feu
Carrer dels Dominics 9 (informació a carrer de Sant Llorenç 12)
És la mateixa casa coneguda com a Cal Peix, al Carrer de Sant Llorenç, però per aquesta façana es coneguda pel cognom dels propietaris i perquè ni ha l’estudi Feu Godoy Arquitectura.
Monument al totxo
Carrer dels Dominics 10
Nom popular que designa un edifici, que era de obra vista, amb totxo vermell, i que hom pensava destinar a casal parroquial. Va ser una obra ‘encantada’ durant anys i, actualment, hi ha un primer pis que funciona com a pàrquing. Abans havia hagut els horts i les quadres dels Dominics.
- Monument al Totxo (Josefina Ribera Bonaplata) – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Solsona – Imatges de les cases entre el Portal del Pont i el Palau Llobera
- Postal dels gegants de Solsona amb el Monument al totxo darrera del Gegant Vell
- 1990 – Comencen les obres al Monument al Totxo (La foto del Pep)
- Hort dels Dominics (Foto antiga)
Cal Viudo
Carrer dels Dominics 11 (informació a carrer de Sant Llorenç 16)
Cal Barber Roig
Carrer dels Dominics 11 bis (informació a carrer de Sant Llorenç 18)
Gràcies per seguir-nos
Si voleu aportar informació de les cases de la vella Solsona que conegueu, contacteu amb nosaltres (clica aquí).
😉

Entran per el carrer de Sant Cristòfol ,et puc dir el nom de 70 anys enrere . Això és per si vols afegir , a la dreta cal metge Casserres, al tercer pis hi vivien els carreters Roca , a casa d’ una senyora ,que deien a cala Grabiela , els veïns dèiem a cala gabriela.
Baixant a IA dreta a cal Pepito Moncunill , també dit a cala Mercè del carrer del bou.al n.4
Al 4 també el garatge de cal Brufau ,hi havie la botiga i passàvem del carrer del bou fins a Sant Miquel
Al n.7 ( esquerra) cal Vicenç hi ha porta de garatge i d’ entrada ,
Al n.9 també en dèiem a cal Farines , avís del Jordi ,Dani ,Angelina i Ramon Solé.
A l ‘ esquerra n.11 , cal Norri , cala Milia del carrer del bou.o cal Serentill pels habitants que hi vivien .
Al 13 Cal Farré del Pont
Dreta .n.8 Cal Prunes O Fonda Vilanova.
I al n.10 cal Basté Ventura.
Espero que alguna dada la puguis fer servir.
M'agradaLiked by 1 person
Al núm. 10 del carrer de Sant Llorenç, cal Florenci, al primer pis hi vivien dues germanes solteres, la Claustre i la Teresa (les florències), germanes del Florenci, propietari de l’edifici i que, si no ho recordo malament, vivia a Bilbao.
Les Florències eren com les Teresines del barri. Feien petites feines a casa (cosir floretes als sostenidors, per exemple) i, als vespres, casa seva era el punt de reunió de gent del barri.
M'agradaLiked by 1 person