En aquest barri, hi trobem dues de les principals places de la vella Solsona, la plaça Major i la del Palau Episcopal. També inclou el primer tram del carrer Llobera, que l’any 1743 es deia carrer de Sant Serapi. El sant del carrer se celebra el dia 18 d’agost, festivitat de Sant Serapi. Està format per les cases de les següents adreces:
- Plaça Major
- Plaça del Palau Episcopal
- Carrer Llobera de l’1 i el 2 fins als números 11 i 18
- Travessia de Sant Josep de Calassanç, el números senars
Lectures recomanades:
- Barri Sant Serapi – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Plaça Major de Solsona (Viquipèdia)
- Carrer de Llobera (Viquipèdia)
- Sant Serapi, el Sant de la Plaça – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- La imatge de Sant Serapi i la reliquia de Sant Serapi i Santa Coloma- Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- La festa del barri de Sant Serapi abans de la Guerra Civil – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Ca l’Abras o cal Mn. Abras (Ca l’Aguilar) – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Mausoleu de la família de notaris Abras al cementi de Solsona (29-10-2023)
- Cal Vilà – Carrer de Sant Miquel 4 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Barberia Riu, anys 1954-1956 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Barberia Riu, 1965 programa Festa Major Solsona – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Pere Espinal – 1997 – Cent anys d’història de la barberia Teixidor, Mas i Riu- Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Records d’una barberia Solsonina que arribà a centenària – La Padrineta Roseta – Solsona FM
- Records de la Farmàcia Sarri – Fragments de l’article del Celsona del 16/12/2016 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Casa Massana i Barberia Tripiana – Fragments de l’article del Celsona 989 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Casa Massana i Barberia Tripiana – Fragments de l’article del Celsona 989 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Casa Massana i cal Ros – Records de Maria Mas Ramonet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Fonda Pujantell i Café Restaurante Cantábrico – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Ca la Xinxarrella – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Cal Porrer i el ‘pasteler’ Jesús Sanpons – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Porta de cal Pau Tinons del 1772 al Museu de Solsona – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Farmàcia Ballescà – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Cal Rovira i Josep Grau – Records de Maria Mas Ramonet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Cal Grasset i la prolongació del carrer de Sant Josep – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Montserrat Riu Mas – Recull de records de l’any 1959 (V) – Ramon Casafon Vantoldra – Celsona 660 26-02-2010 (pdf)
- La foto del Pep – 18/08/2014 – Sant Serapi
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és el barri de Sant Serapi de Solsona
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps què és l’any Santserapià
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la columna que falta a la plaça Major
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps que falta una columna al Palau Episcopal
- Celsona 1326 – 09/06/2023 – Per què la Plaça Major té forma de “L” girada (pdf)
Cases del barri de Sant Serapi
*
Plaça Major
Ca la Serra de la Llena
Plaça Major 1
Dita així perquè els estadants procedien d’una casa de pagès amb aquest nom al terme de Lladurs; aquest nom va coexistir amb cal Marmi, que n’era el cognom. Abans, era coneguda com cal Romà i com cal Pau Esparter, perquè aquesta família hi havia tingut la botiga La Moda, on s’hi venien “camises, corbates, mitjons, mitges i perfumeria“; aquest nom es va conservar quan aquesta família hi va obrir el Bar Pau. Al local de la baixada a la plaça del Palau Episcopal hi havia hagut la perruqueria Presentació. Actualment als baixos hi ha la Tasketa de la Nuri.
- Pau Esparter – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Pau Esparter – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història – Facebook (pdf)
- LA MODA – Carrer de Sant Miquel 2 – fotografies de l’arxiu Josep Caelles (pdf)
- LA MODA i Sastreria NEBOT – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Publicitat de la botiga LA MODA – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Calendari de 1948 de “Carbónicas Pau” i LA MODA – Arxiu Josep Caelles (fotografia)
- Abans i ara – Bar Pau i La Tasketa de la Nuri (pdf)
Cal Pixarada
Plaça Major 2
Al pis de sobre d’on ara hi ha el bar Cantàbric hi havia el Saló Catalunya (abans de la guerra, el bar de les esquerres), popularment conegut amb el nom de cal Pixarada, pel qual molts coneixen la casa, nom d’origen escatològic que provenia d’un establiment predecessor que hi havia hagut a tocar de la plaça de Sant Joan. Aquest malnom va passar als següents propietaris i, fins i tot, va passar a denominar la taverna que aquests van obrir davant el portat del Pont. En els locals de la plaça, on ara hi ha el Cantàbric hi havia la botiga de queviures cal Manolo, i la de l’altre costat la barberia Tripiana.
- Cal Pixarada – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Cal Pixarada – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (pdf)
- Bars, cafès i restaurants a Solsona (lafotodelpep.cat)
- Germans Tripiana – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Casa Massana i Barberia Tripiana – Fragments de l’article del Celsona 989 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Fonda Pujantell i Café Restaurante Cantábrico – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Ca l’Aguilar
Plaça Major 3 (informació a plaça Major 5)
(Aquesta numeració correspon a la porta d’entrada a l’escala de veïns.)
Casa Pere Solé Xarpell
Plaça Major 4
La casa conserva el nom del propietari que realitzà la polèmica reforma que substituí uns arcs gòtics. També és coneguda com cal Casalets, nom dels propietaris, i ca la Coloma, nom d’una antiga botiga.
Als baixos, hi havia hagut la carnisseria de cal Palà, ara ca la Teresa, en canviar el negoci de mans. També hi ha la llibreria de cal Verdaguer.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps a quina plaça és aquesta pintura
- Pancarta a cal Casalets – El pas de la Marxa de la Llibertat per Solsona: records i anècdotes (pdf)
Ca l’Aguilar
Plaça Major 5
L’adreça correspon a la façana principal de la casa (amb accés de veïns pel número 3). Conserva el nom d’una família de notables que hi residí els segles XVII-XVIII. És la casa dels avis materns de Gaspar de Portolà i de Rovira.
Abans de que es recuperés el nom històric de ca l’Aguilar, aquesta casa era coneguda com ca l’Abres o cal Mossèn Abres perquè hi havia viscut el mossèn Josep Abras i Font, fill d’un notari de Solsona originari de Girona, dient el seu cognom amb la parla solsonina.
- Ca l’Abras o cal Mn. Abras (Ca l’Aguilar) – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Mausoleu de la família de notaris Abras al cementi de Solsona (29-10-2023)
- Casa Aguilar (Viquipèdia)
- Ca l’Aguilar – El blog del senyor i.
- Ca l’Aguilar – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Teresa Rovira i Sanispleda mare de Gaspar de Portolà i de Rovira (BLOC Paraules des de Solsona)
- Gaspar de Portolà i Rovira (Viquipèdia)
- Caps de biga (www.lafotodelpep.cat)
Cal Moncunill
Plaça Major 6 i 7
L’actual denominació correspon al cognom del propietari, que ho és també de la Teuleria, a la partida de Sant Pere Màrtir, al Vinyet de Solsona; per aquest motiu també hi ha qui l’anomena cal Teuler, sent el Teuler, el propietari. És ben viu. però, el record de ca la Margarita Estasia i, de quan eren dues cases, hi ha qui recorda cal Flotats (núm. 6) i cal Vicens (núm. 7). Als baixos hi ha la pastisseria de cal Massana, successora de cal Roses. I també se la coneix com la casa del banc de la plaça, perquè s’hi han anat succeint al llarg dels anys aquesta mena d’establiments, des de la Banca Arnús al Banc de Santander.
El Teuler va comprar la casa a Florenci Vicens i Reig, conegut pel renom de Tomàs Mosset, que va continuar vivint a la casa fins a la mort de la seva mare. El seu pare, Josep Maria Vicens i Purgimon, era aficionat a la fotografia i el seus clixés fotogràfics estan cedits a l’Arxiu Comarcal del Solsonès. La casa era coneguda com a cal Vicens, per haver-hi viscut aquesta família, també coneguda com cal Tomàs Mosset, que ve del besavi d’en Florenci Vicens i Reig, de nom Tomàs Vicens Ribera, un comerciant molt actiu al segle XIX a Solsona. Ens consta que l’any 1837, a Joan Vicens, el pare del Tomàs Vicens, ja se’l coneixia amb el renom de Mosset, i que tenia la casa, coneguda com a cal Mosset, al número 17 del carrer de Sant Miquel.
Anteriorment, se la coneixia com la Casa Gran, per constituir tota ella una única unitat, però dividida en tres entitats, conegudes com a Cal Flotats, Cal Moncunill i cal Tomàs Mosset, identificades en aquest ordre anant des del carrer Llobera al carrer Castell.
La casa de cal Flotats, anteriorment, era coneguda com a cal Viladot, per ser el cognom del propietari que la va comprar l’any 1699, Joan Viladot (1674 – 1758) adroguer que obri l’establiment als baixos. El cognom Soler fou el del successius hereus fins al darrer adroguer, Nicolau Soler Grau (1941 – 1913). La botiga conservà sempre el nom popular de Cal Viladot, com ho demostra el fet de que el fotògraf Adolf Mas li poses aquest títol a la fotografia que li va fer i que encara es conserva. També hi hem recollit el nom antic de cal Marquet.
- Cal Vicens – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Cal Tomàs Mosset
- Cal Viladot – Fotografia d’Adolf Mas Comentada per Ramon Planes Albets
- L’ocupació de Solsona pels carlins l’any 1837 segons la ‘relación’ de Jaume Riu i Ribera – Ramon Planes i Albets – Cal Mosset (pdf)
- Arxiu Vicens – Arxiu Comarcal del Solsonès (Viquipèdia)
- Arxiu Comarcal del Solsonès (web)
- El banquer Irla – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Banca i caixes a Solsona (lafotodelpel.cat)
Cal Codina
Plaça Major 8
- Cal Codina (entrada i informació pel carrer de la Mare de Déu 2)
Cal Gras
Plaça Major 9 i 10
Eren dues cases, ca l’Aranguer (núm. 9), on hi havia cal Sabater Geli, i cal Vilà (núm. 10). En reformar-la, el fuster de la Serra hi féu dibuixar un esgrafiat amb el nom de cal Gras, cognom de la seva dona i nom d’una de les botigues, cal Gras, que hi havia hagut en aquesta casa, i que havien conviscut amb Cal Barber Riu, la gestoria de cal Mas i la botiga El Barato, de nom explícit i gènere divers. Primer la barberia era coneguda com Barberia Teixidor i després com cal Barber Mas, per ser el cognom del sogre del barber Riu, al que també se l’anomenava barber Mas.
La casa del número 10, cal Vilà, va ser coneguda per aquest nom quan hi va anar a viure Josep Vilà Guitart, fill de l’apotecari Ramon Vilà Borniol, de cal Vilà del carrer de Sant Miquel 4. També s’havia conegut com cal Pau Tinons, potser pel fet que la dona del Josep provenia d’aquesta casa del carrer Llobera. Anteriorment s’havia anomenat casa Guitart.
Durant el segle XIX, la casa del núm. 10 es coneixia com cal Marxant, perquè era la casa dels comerciants Guitart. Aquesta nissaga Guitart no té cap relació amb els Guitart Galtanegra. En aquest període la casa del núm. 9 estava enderrocada, a les escriptures diu que hi havia un pati.
- Cal Marxant – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Domènec Mas – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Porxos, pati i cal Marxant – Fotografia de la Plaça Major de Solsona a principis del segle XX
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta pintura mural amb el cap de l’àliga
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la columna que falta a la plaça Major
- Regió7 – Mor la veïna més longeva de Solsona, Maria Mas Ramonet (pdf)
- Sant Serapi, el Sant de la Plaça – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Cal Vilà – Carrer de Sant Miquel 4 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Barberia Riu, anys 1954-1956 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Barberia Riu, 1965 programa Festa Major Solsona – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Pere Espinal – 1997 – Cent anys d’història de la barberia Teixidor, Mas i Riu- Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Records d’una barberia Solsonina que arribà a centenària – La Padrineta Roseta – Solsona FM
Ca la Mercè de la Farmàcia
Plaça Major 11 (entrada pel carrer de Sant Cristòfol 1)
El nom té relació amb l’anomenada farmàcia de baix, que lluïa un rètol que deia: cal Rossendo Sarri (amb dues esses). Després va ser la farmàcia de la Pilar Martínez.
També era coneguda com cal Fabra, el cognom de la família de la muller del pintor Tomàs Boix (des del balcó d’aquesta casa, es va proclamar, a Solsona, la Primera República).
Posteriorment la casa va ser coneguda com casa Massana, perquè als baixos hi tenia una botiga amb aquest nom, propietat d’Antonio Viladrich Castells originari de la casa Massana de Madrona (Pinell) que, entre altres coses, hi venia joguines i durant anys aquest establiment solsoní era qui organitzava una molt lluïda cavalcada de Reis. Després de vendre’s la casa al farmacèutic Rossendo Sarri van traslladar la botiga, primer al número 8 de pla plaça Major i després al Portal del Pont.
Als baixos, quan es va tancar la farmàcia, s’hi va obrir, successivament, l’oficina de Caixa Manresa i l’Oficia de Turisme ONA (Oficina del Nucli Antic).
Ara hi ha El Drac una botiga de gormanderies i records de Solsona.
- Records de la Farmàcia Sarri – Fragments de l’article del Celsona del 16/12/2016 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Fotografia del 1959 davant de la farmàcia Rossendo Sarri amb gegantons.
- Casa Massana i Barberia Tripiana – Fragments de l’article del Celsona 989 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Casa Massana i cal Ros – Records de Maria Mas Ramonet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Rellotges de sol de Solsona – Ca la Mercè de la Farmàcia (Viquipèdia)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps des de quin balcó es va proclamar la Primera República Espanyola a Solsona
*
Plaça de Palau Episcopal
Palau del bisbe
Plaça de Palau Episcopal 1
Hi ha el Palau del Bisbe, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i l’Arxiu Diocesà. Paga la pena preservar la memòria del renom cal Palaciero, que es referia la persona encarregada de cuidar i vigilar l’edifici, que hi vivia amb la família (quan en van marxar, se’n van endur el sobrenom, que continua viu).
- Palau Episcopal de Solsona (Viquipèdia)
- Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Viquipèdia)
- Maria Garganté i Llanes – El bisbe Lasala i el seu mecenatge artístic a la ciutat de Solsona (pdf)
- Carles Freixes – Claudi Duran, l’impulsor del formigó armat i el seu pas per Solsona (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on has d’anar a veure el pessebre d’aquest segell del Nadal de 1971
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps que falta una columna al Palau Episcopal
- El misteri del celler del monestir ( 1 ) – El blog del senyor i.
- El misteri del celler del monestir ( 2 ) – El blog del senyor i.
- El misteri del celler del monestir ( 3 ) – El blog del senyor i.
- El misteri del celler del monestir ( 4 ) – El blog del senyor i.
- El misteri del celler del monestir ( 5 ) – El blog del senyor i.
- El misteri del celler del monestir ( i 6 ) – El blog del senyor i.
- Passejant després de la tronada… – El blog del senyor i.
Cal Pixarada
Plaça de Palau Episcopal 2 (informació i entrada per la plaça Major 2)
En els baixos que fan cantonada amb la plaça hi va haver la primera discoteca de Solsona, la Dafnys, i l’oficina de Banca Catalana a Solsona.
Cal Manel Casserres
Plaça de Palau Episcopal 3 (entrada principal i informació pel carrer de Sant Miquel 4)
Cal Toncano
Plaça de Palau Episcopal 4 (entrada principal i informació pel carrer de Sant Miquel 6)
Cal Manyà blau
Plaça de Palau Episcopal 5 (entrada principal i informació pel carrer de Sant Miquel 8)
El renom prové de l’ofici del menestral i de la granota blava que sempre duia per treballar.
Ca la Carme
Plaça de Palau Episcopal 6 (entrada principal i informació pel carrer de Sant Miquel 10)
Catedral de Solsona
Plaça de Palau Episcopal 7
- La catedral de Santa Maria de Solsona (Viquipèdia)
- Rellotges de sol de Solsona – La Catedral (Viquipèdia)
- #TuNoEtsDeSolsona si no has tocat el lleó del llibre
*
Carrer Llobera
Ca la Xinxarrella
Carrer Llobera 0
Casa enderrocada ja abans de la Guerra Civil, prop de la confluència entre el carrer de Llobera i la plaça Major. Era la redacció i lloc de trobada de Mn. Llorens i la quitxalla artífex de Napbuf (1931-33), Periòdic de la mainada de Solsona, que “sortirà quan tindrà buf i mentre li durarà“.
En una litografia de “Un voluntario realista”, el vuitè volum de la segona sèrie dels “Episodios Nacionales” de Benito Pérez Galdós, es pot veure la casa de ca la Xinxarrella.
- Ca la Xinxarrella, casa actualment enderrocada (ACS núm 2 p. 10) (pdf)
- EL NAPBUF – Redacció i administració a ca la Xinxarrella (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on era ca la Xinxarrella
- Benito Pérez Galdós – Un voluntario realista – Litografies de Solsona (pdf)
- Solsona 1935/1936 – Dia de mercat a la plaça Major – Fotografia Brangulí
- Ca la Xinxarrella – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Jutjat de Solsona
Carrer Llobera 1
És un local de l’edifici de ca l’Aguilar, que té l’entrada principal per la plaça Major, però ostenta el primer número del carrer Llobera.
Cal Boix
Carrer Llobera 1 bis
La casa, de planta moderna, preserva el nom d’un dels seus il·lustres estadants, el pintor Tomàs Boix, que fou alcalde republicà de Solsona, durant 1 dia! La família procedia del Boix de Llobera. En els censos del segle XIX s’anomena Cal Baró de Sant Climenç, tot i que no sembla que fos la seva residència, perquè hi havia llogaters.
S’hi recorda la botiga de queviures de ca la Bienvenida i el fotògraf de cal Palaciero. A partir de 1980, amb la casa nova, es va obrir la botiga de llenceria i perfumeria LEN-PER, que amb els anys va a passar ser la botiga de roba de ca la Maria Prat, que mai va arribar a perdre del tot la denominació original.
- Tomàs Boix i Soler (Viquipèdia)
- Tomàs Boix i Soler (Kmart0)
- Conversa amb Pepita Boix, filla del pintor solsoní Tomàs Boix (Celsona 779 22-6-2020)
- Cal Baró de Sant Climenç – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Len-per bossa (imatge)
- El banquer Irla – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps de quin arquitecte és cal Boix Nou
Cal Flotats
Carrer Llobera 2 (informació a la plaça Major 6 i 7)
Denominació corresponent al cognom del propietari anterior a l’actual. Ara pertany a Cal Moncunill, de la plaça Major. Hi hem recollit el nom antic de cal Marquet.
La casa de cal Flotats, anteriorment, era coneguda com a cal Viladot, per ser el cognom del propietari que la va comprar l’any 1699, Joan Viladot (1674 – 1758) adroguer que obri l’establiment als baixos. El cognom Soler fou el del successius hereus fins al darrer adroguer, Nicolau Soler Grau (1941 – 1913). La botiga conservà sempre el nom popular de Cal Viladot, com ho demostra el fet de que el fotògraf Adolf Mas li poses aquest títol a la fotografia que li va fer i que encara es conserva.
Cal Galtanegra
Carrer Llobera 3
Era propietat d’Isidre Guitart i Sort, nascut a cal Galtanegra d’Alinyà, d’on li ve el nom. Actualment la casa és de la família Alsina Tugues i es coneix també com cal Jardiner de Sant Just, perquè un dels seus membres exercia l’ofici en cases d’aquesta urbanització.
Cal Solfes
Carrer Llobera 4 (referència principal a la plaça Major 6 i 7).
Forma part de Cal Moncunill. Hi havia hagut un magatzem de guano i posteriorment, de manera successiva, les pastisseries de cal Sanpons i de cal Massana, fins que aquesta darrera es va traslladar al local de la Plaça Major i esdevingué part de l’obrador de la pastisseria.
La pastisseria Sanpons era regentada pel pastisser Jesús Sanpons Capdevila, fill del porrer que va donar nom a la casa del número 14 del carrer de Llobera.
Cal Santpare de Clarà
Carrer Llobera 5
El nom prové de la masia de cal Santpare, a la parròquia de Clarà, al terme municipal de Castellar de la Ribera. També es coneix pel nom dels propietaris actuals, Ca l’Argerich, qui malgrat haver viscut abans en una casa de Solsona coneguda també com cal Santpare, no tenen cap relació amb el de Clarà. A l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Solsona se la denomina cal Clarà.
Cal Rendé
Carrer Llobera 6 i 8
El renom prové del matrimoni que hi vivia, el darrer terç del segle XIX, que es dedicava, entre d’altres coses, a arrendar la reïna dels arbres del bosc. Cal Rendé va esdevenir el nom de la rellotgeria i botiga de regals que estigué oberta fins la jubilació del darrer propietari, el Rendé.
- Cal Rendé, 151 anys de comerç solsoní abaixen la persiana (NacióSolsona)
- Cal Rendé, 151 anys de comerç solsoní abaixen la persiana (NacióSolsona) (pdf)
- Cal Rendé – MOTS I RENOMS DE CASES DE SOLSONA i la seva història (Facebook)
- Gelosia (arquitectura) – Viquipèdia
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta gelosia
- Viquipèdia – Josep Dalmau i Bantolra (Rendé)
Cal Pau Tinons
Carrer Llobera 7
El nom prové del d’una masia del Vinyet, a la partida de Sant Honorat, a tocar del barri de la Creu de Sant Joan. El Paco de l’Sport apunta que aquest nom donà lloc a una cantarella. És coneguda, també, com ca la Carme del carrer Llobera, per distingir-la de la seva homònima al carrer de Sant Miquel 10.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps a quin arqueòleg hauria pogut ser Mossèn Carabassa
- Joan Serra i Vilaró (Viquipèdia)
- Porta de cal Pau Tinons del 1772 al Museu de Solsona – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Cal Rovira
Carrer Llobera 9
Rovira és el cognom del propietari actual, una família procedent del Pujol del Racó, una masia de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord. Per tant, no hi ha cap de relació amb els Rovira, senyors de Sant Climent i Miraver, que habitaren a la casa Aguilar. Cal Grau, per les obres que es van fer en aquesta casa l’any 1911 se sap que la casa era propietat de Josep Grau. Als baixos hi havia hagut la Farmàcia Ballescà.
- Casa dels Rovira (Viquipèdia)
- Carles Freixes – Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936) (pdf)
- Viquipèdia – El Pujol del Racó
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina casa és aquesta reixa
- Plaques de companyies asseguradores (lafotodelpep.cat)
- Treball de Recerca de Gerard Roca (annex, Farmàcia Ballescà, p. 94)
- Farmàcia Ballescà – Carrer Llobera 9 Solsona – Arxiu Serra Casserres (pdf)
- Farmàcia Ballescà – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Cal Rovira i Josep Grau – Records de Maria Mas Ramonet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
Cal Tonicoll
Carrer Llobera 10 (entrada i informació per la Travessia de Sant Josep de Calassanç 5)
Cal Grasset
Carrer Llobera 11
És coneguda, també, com Cal Cots, i en els seus baixos hi ha la merceria coneguda com cal Sanpons, merceria que primer va ser tintoreria però que es va haver de reciclar per problemes d’intolerància amb els productes que es feien servir aquells anys.
El nom de cal Cots ve del Sr. Francisco Cots Solanelles que la va comprar a Josep M. Vicens i Purgimon, que l’havia comprat a Antoni Sala Feliu, de cal Saleta de Lilandeny. Durant la dècada dels anys trenta del segle passat, quan la casa era propietat de la família Vicens, hi va haver un pla de sanejament del nucli antic que volia prolongar el carrer de Sant Josep fins fora muralla, enderrocant cal Grasset. El projecte no es va realitzar, el pendent del carrer hauria sigut molt pronunciat i els propietaris de les cases veïnes, que també estaven afectades, s’hi van oposar.
Cal Cisteller
Carrer Llobera 12
Nom d’una botiga on venien cistells.
Hi estem treballant. Si en tens informació, pots contactar amb nosaltres.
Cal Porrer
Carrer Llobera 14
Es tracta d’un renom que ha perdurat i que s’originà perquè hi tenia una botiga de queviures i venda de vi el porrer (l’encarregat de dur la maça a les processons, n’hi havia un de la Catedral i un altre de Municipal).
La casa prengué aquest nom quan la família Sanpons Capdevila hi vivia, regentava la botiga i ell feia de porrer. Posteriorment la botiga fou traspassada als germans Freixes i les seves respectives esposes, que hi van anar a viure, conservant el nom de cal Porrer. Un fill del porrer, en Jesús Sanpons Capdevila, “pasteler” d’ofici, va obrir la “Pasteleria Sanpons” al número 4 del carrer de Llobera.
Durant uns anys va ser la seu del Museu del Ganivet de Solsona, però s’hi accedia per l’entrada de la Travessia de Sant Josep de Calassanç 9. Actualment la casa és un equipament municipal.
- Cal Porrer i el ‘pasteler’ Jesús Sanpons – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Guia de Museus – Museu del Ganivet de Solsona (pdf)
- El Museu del Ganivet de Solsona es trasllada a l’Oficina de Turisme (Ajuntament de Solsona)
- Museu del Ganivet i eines de tall de Solsona (foto Armas blancas)
- Museu del Ganivet i eines de tall de Solsona (foto Armas blancas) (pdf)
Cal Bernat
Carrer Llobera 16
El nom prove d’una casa de pagès amb aquest nom. La família coneguda amb aquest renom portaven Brichs de cognom, i n’és especialment recordat en Ramon Brichs Oriola, conegut com el guardià del Miracle, perquè va ser un dels principals responsables de poder salvar, de ser cremat, l’altar del santuari del Miracle. Malauradament aquest mèrit it no li va servir per evitar que l’any 1939 fos condemnat a mor i afusellat.
Cal Ganiveter Casafont
Carrer Llobera 18
Hi havia l’antic taller i fàbrica de ganivets Casafont, raó per la qual era coneguda, també i més senzillament, com Cal Ganiveter. Antigament, era viva la denominació cal Cabanot.
- Història dels ganivets Casafont de Solsona (Celsona 814 1-3-2013)
- Ha mort el ganiveter Josep Casafont – Jaume Clavé (Celsona 882 4-7-2014)
- Família Casafont – Sara Testagorda – Treball de Recerca – Solsona ciutat ganivetera (Pàg. 15)
- Montserrat Riu Mas – Recull de records de l’any 1959 (V) – Ramon Casafon Vantoldra – Celsona 660 26-02-2010 (pdf)
- Fotografies ganivets Casafont – Sara Testagorda – Treball de Recerca – annex – Solsona ciutat ganivetera (Pàg. 3)
- Els ganiveters Casafont donen a l’ajuntament de Solsona el primer fons documental del sector que entra a l’arxiu comarcal (Ajuntament de Solsona)
- La indústria del ganivet (Solsona Turisme)
*
Travessia de Sant Josep de Calassanç
Cal Tomàs Mosset
Travessia de Sant Josep de Calassanç 1 (referència principal a la plaça Major 6 i 7).
Cal Tomàs Mosset és la denominació corresponent al renom amb que era conegut del propietari anterior a l’actual. Ara és part de Cal Moncunill, i ha quedat integrada amb les cases que comparteixen façana a la plaça Major. Hi és viva, també, la denominació ca la Margarida Estasia, la mestressa de cal Moncunill originaria de Timoneda, d’on va portar el roc de les esquelles que es conserva a la façana de la casa.
- Cal Tomàs Mosset
- El roc de les esquelles – El blog del senyor i.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és i per a què servia el roc de les esquelles
Cal Rendé
Travessia de Sant Josep de Calassanç 3 (entrada principal pel carrer Llobera 6 i 8)
Cal Tonicoll
Travessia de Sant Josep de Calassanç 5
El nom correspon a una masia del terme de Pinell de Solsonès, lloc d’on procedia un avantpassat dels actuals propietaris. Consta que hi havia hagut una botiga de comestibles i carbó coneguda com cal Tonicoll.
És coneguda, també, com ca la Teresa Bajona, perruquera. Des de la seva jubilació hi ha la Perruqueria Conxita Riu.
- Treball de Recerca de Gerard Roca (annex, Cal Tonicoll, p. 84)
- Celsona 692 15-10-2010 – 40 anys de Perruqueria Bajona a Solsona (pdf)
Cal Cisteller
Travessia de Sant Josep de Calassanç 7 (entrada principal pel carrer Llobera 12)
Cal Porrer
Travessia de Sant Josep de Calassanç 9 (entrada principal pel carrer Llobera 14)
Cal Ganiveter Casafont
Travessia de Sant Josep de Calassanç 11 (entrada principal pel carrer Llobera 14)
Gràcies per seguir-nos
Si voleu aportar informació de les cases de la vella Solsona que conegueu, contacteu amb nosaltres (clica aquí).
😉
VellaSolsona 
