La base de dades

Un fitxer excel aplega, a manera d’inventari, tots els noms relacionats amb les cases del nucli antic de Solsona, amb indicació de diversos ítems. Val a dir que aquesta base de dades té un caràcter públic i obert, amb les condiciones de la propietat intel·lectual del web, i que no es donen per tancades per ser susceptibles de modificacions d’acord amb la recerca que continua activa.

😉

Estadístiques dels noms de les cases de la vella Solsona – 20250901 (pdf)

😉

Malgrat que l’objectiu del treball es focalitza en identificar i conservar els noms de les cases de la vella Solsona, en el transcurs de la recerca trobem noms de parts de les cases, principalment comerços, que han passat a formar part de la memòria col·lectiva.

En total s’han identificat 1003 noms, des quals 685 es corresponen a noms de cases (són els que son objecte d’aquest estudi) i 318 són noms de locals i comerços que no identifiquen a la casa.

S’han identificat 349 cases o edificis a la vella Solsona, de les quals 45 ja no existeixen, 37 perquè han passat a formar part d’altres cases que les han integrat i 8 que han sigut substituïdes per places o per ampliacions de carrers.

Hem aconseguit al menys un nom per a 339 d’aquestes cases, en mitjana 2 noms per casa, però encara ens en queden 10 sense nom conegut, de les quals continuem buscant informació.

Els quadres estadístics i els gràfics

A partir d’aquest fitxer, s’han elaborat quadres estadístics per a cadascun dels ítems, amb xifres absolutes i percentuals, que han generat diagrames de barres i gràfics de sectors de diferent coloració. L’eina informàtica en permet l’actualització a mida que es fan modificacions a la base de dades.

Els ítems contemplats als noms de les cases de la Vella Solsona són:

1. Adreça principal de la casa. Permet localitzar a quina casa correspon la denominació indexada i situar aquesta en els plànols del barri i de la plaça o el carrer on té l’entrada principal.  

2. Barri. Cada nom de casa es classifica en un dels dotze barris que venen definits per la celebració del sant del carrer. Aquest ítem ha donat lloc a dos quadres estadístics, amb la corresponent expressió gràfica. Al primer, s’indexen tots els noms identificats al barri, per poder-los comparar amb el nombre de cases a què corresponen, indicades al segon.

3. Nom de casa. Indica si la denominació s’ha fet servir per identificar la casa o si fa referència a una part d’ella, com pot ser un comerç, una activitat o una família que hi viu. Els estudis es focalitzen en les denominacions catalogades com a nom de casa.

Hi ha, com és lògic, un nombre més gran de denominacions que de cases. La relació és 2 : 1.

4. Gènere. Estableix una classificació entre denominacions masculines i femenines.

Hi ha gairebé una cinquena part de noms femenins, proporció a destacar si és compara amb l’àmbit rural, on són pràcticament inexistents.

5. Cases i denominacions existents o desaparegudes. És un ítem doble, que ha donat lloc a dos quadres estadístics, amb els corresponents gràfics. En un, s’hi indexen les cases existents i les desaparegudes; a l’altre, s’hi fa el mateix amb totes les denominacions recollides.

Hi ha un percentatge reduït de cases i denominacions desaparegudes en haver estat enderrocades en algun moment o altre de la història urbana de Solsona. Hi pot haver cases i denominacions que han desaparegut en ser ser incorporades a d’altres cases.

6. Denominacions conegudes i desconegudes. Al quadre estadístic i gràfic de sectors, es destrien les cases de què s’ha documentat almenys un nom d’aquelles de les quals no es coneix cap denominació. Hi ha una categoria intermèdia on s’apleguen les que precisen de més informació.

7. Noms destacat i alternatius. Es destria el nom destacat, definit així per la freqüència d’ús entre les persones consultades, i els noms alternatius.

Amb una mitjana de 2 denominacions par casa, hi ha una considerable dispersió en la seva distribució, amb moltes cases amb només un nom i relativament poques amb mots noms, destacant les que s’han construït integrant velles edificacions.

8. Nivell d´ús. S’assaja una classificació percentual dels noms de les cases en funció del coneixement que en pot tenir la població, en cinc categories: habitual, ocasional o minoritari, destacant l’ocasional amb un 46% dels casos.

9. Element identificatiu. Les denominacions recollides es classifiquen en quatre categories, segons corresponen a l’origen del nom: a la casa, a un comerç, a la família que hi viu o a la propietat.

Un 68% són nom propis que identifiquen la casa, amb una presència d’un 16% de noms originats pels establiments comercials que hi han estat, un 10% per a les famílies que hi han viscut i en un 6% el nom identifica de qui és, o ha estat, la propietat.

10. Estructura morfològica. Seguint Enric Moreu-Rey, es classifiquen les denominacions de les cases atenent a la seva morfologia estructural, cosa que es fa en tres quadres i gràfics: per a tots els noms recollits, per a totes les denominacions excloent-hi comerços i per al nom principal de cada casa.

Hi ha una majoria aclaparadora de la variant casa + article + cognom (per ex.: cal Jalmar), en tots tres casos. Mentre que si un considera tots els noms (establiments comercials inclosos), pren rellevància la variant sintagma nominal (per ex.: barber Tripiana).

11. Tipologia semàntica. Aquí es classifiquen les denominacions de les cases atenent al seu origen, cosa que es fa, com a l’ítem anterior, també en tres quadres i sengles gràfics: per a tots els noms recollits, per a totes les denominacions menys comerços i per al nom principal de cada casa.

En tots tres casos els percentatges referits als llinatges són aclaparadors.

😉

Base de dades del nom de les cases de la vella Solsona en format excel per qui les pugui necessitar:

😉