Sant Domènec

Barri de Sant Domènec

Posted on by miquelboixplanes

En aquest barri, hi ha la plaça del Ruc, en un petit eixamplament del carrer Castell, i el campanar d’Isanta, també conegut com la Torre de les Hores, que és on es fa la penjada del ruc per carnaval. El sant del carrer se celebra el dia 8 d’agost, festivitat de Sant Domènec de Guzmán. El barri està format per les cases de les següents adreces:

Lectures recomanades:

Cases del barri de Sant Domènec

*

Carrer Castell

Cal Davesas
Carrer Castell 1, 3 i 5

El renom prové del desaparegut mas de les Davesas, de la parròquia dels Torrents, a Lladurs, que a principis del segle XIX s’afegí al cognom Corominas, el d’una nissaga de sastres, encara activa, que es remunta, si més no, a la segon meitat del set-cents. Actualment, és tot una botiga de roba i sastreria, amb expositor. Són tres antigues cases, cal Davesas, cal Josepet i cal Tatis, unificades en una sola i que encara es poden identificar per les façanes. Antigament, hi havia hagut la sabateria el Centpeus, l‘Estanc de baix i la botiga de queviures de cal Josepet (al núm. 3), i cal Tatis, una bacallaneria que venia de tot (al núm. 5).

Cal Molins
Carrer Castell 2

El nom prové de la masoveria de la casa Molins de Llobera, d’on van venir, rere la guerra, els que hi van obrir la carnisseria, que ara porten els seus successors familiars, els quals en conserven el renom amb orgull.

Cal Canal
Carrer Castell 4

La denominació prové del cognom d’un espardenyer que hi tenia l’obrador. De fa anys, hi ha l’Embut, un frankfurt en un local d’allò més estret.

Cal Courer
Carrer Castell 6

L’origen del nom ve del record de que en aquesta casa s’hi treballava el coure, tal com ho explica en Ramon Cots i Ferreres en una carta enviada a la revista “El Solsonès” de l’any 1987. La casa també era coneguda com cal Cots, pel cognom de la família.

Molts solsonins l’anomenen cal Coureru, deformació fonètica apuntada per Ramon Gualdo, conegut com el “Locutor Peso Pluma” de Ràdio Solsona, quan aquesta emissora era al primer pis d’aquesta casa.

A la dècada dels anys seixanta de segle passat als baixos hi havia dos locals comercials, un ocupat per la corresponsalia Irla de banca i assegurances i l’altre per la llibreria cal Vilella. Més tard es fa unificar en un sol local.

Al local hi han hagut moltes botigues, algunes de poca durada. Entre les que recordem en tenim de tant diversos com La Dàlia, una botiga de cotilleria i roba interior regentada per Montserrat Cots i Ferreres (filla de la casa), la sabateria de la Calçats Peronella, PODOCLÍNIC Carles Arnau, un centre podològic, AR MAGICS de roba de dona, El Petit Petó de moda íntima o Globus Pirineu, per descobrir Catalunya a vista d’ocell.

El darrer, L’Espardenyera Gràfica, una espardenyeria com les de tota la vida que també inclou un estudi de disseny.

Cal Creus
Carrer Castell 7

El nom correspon al cognom del propietari, electricista que hi tenia també botiga d’electrodomèstics.

Cal Poldo
Carrer Castell 8

Del nom del propietari, que es deia Leopoldo. També anomenada cal Serra Jounou, cognoms d’un alcalde de Solsona (1969 – 1979).

Als baixos, hi ha el bar Castell, on feien el got els pastors de la contrada, i hi havia hagut la botiga de vetesifils dita ca la Pilar Codina.

A l’altre local hi havia la DECSER, una botiga de decoració, cortinatges i regals, que va tancar l’estiu del 2022, fundada per Lourdes Serena, d’aquí li ve el nom, Decoració Serena. Abans hi havia hagut la botiga de ràdios del Delfí de la Canal.

Cal Creus
Carrer Castell 9

Cognom que correspon al taxista Creus. Al local hi ha, de fa anys, el bar la Criolla.

Cal Jou
Carrer Castell 10 i 12

Aquesta denominació prové de la família propietària i coexisteix amb cal Gras, primer cognom de la mestressa actual.

Al local número 10 havia hagut una petita taverna, la Vinya, que va esdevenir, per un temps, L’administració de loteria la Vinya. Actualment hi ha la botiga de roba per nens NoBadis.

Anteriorment, el local s’havia dit cal Jan, perquè hi havia la barberia Queralt, dita per raons escatològiques cal Pixabrunzent.

Al local número 12 hi havia hagut la farmàcia Aldomà, que la va comprar l’Antoni Boix i la va canviar a l’altre costat del carrer. Actualment hi ha l’Assessoria Jurídica Palou-Jounou.

Cal Passada
Carrer Castell 11

La denominació correspon al cognom de l’antiga propietària. És on hi ha el celler la Vinícola, que ocupa els dos locals dels baixos; on tenen el magatzem, hi havia hagut el sastre Pere Tarrés.

Cal Fígols
Carrer Castell 13

El nom de la casa ve de Ramon Fígols Planas, espardenyer d’ofici, que als baixos hi tenia la sabateria Fígols.

Al tancar la sabateria s’hi va obrir la farmàcia de l’Antoni Boix, dita la farmàcia de dalt, sent la continuadora de la farmàcia Aldomà que estava al número 12 del mateix carrer.

Ara, hi roman tancada la botiga de roba anomenada popularment ca la Maria dels Trossos, regentada per Maria Fortó, neboda de Ramon Fígols Planas. Quan la farmàcia es va traslladar a la plaça del Camp, la Maria hi va obrir la botiga que fins aquell moment estava a la Plaça Sant Salvador 12.

Cal Tarralló
Carrer Castell 14

El nom és el d’un antic propietari, que es va mantenir, durant anys, com a denominació de la cansaladeria instal·lada en un dels locals dels baixos, on també hi va haver la carnisseria ecològica Dpagès. A l’altre local, hi ha la botiga de roba interior de ca l’Anita Tonyo (noms dels pares de la botiguera actual) o, simplement, ca l’Anita. La casa també fou coneguda com a cal Llohis, quan hi vivia aquest tractant de bestiar originari de Sant Llorenç de Morunys.

Cal Metge Solé
Carrer Castell 15

És la casa on va viure i va treballar aquest metge solsoní, durant la primera meitat del segle passat. També hi hem recollit el nom de cal Ginestà. Antigament, hi havia hagut la farmàcia Pallarès, la primera de Solsona, pertanyent a una nissaga d’apotecaris de llarga tradició.

Als baixos hi havia hagut la Tenda, una històrica botiga de queviures que més tard ho va ser de llenceria.

Ca l’Isanta
Carrer Castell 16

El nom prové d’una família que, en època moderna, s’hi estava amb el compromís de tenir cura del rellotge civil de la Torre de les Hores. Durant anys, hi va viure l’Esquellaire, fins que es va traslladar a cal Quico, a la plaça de Sant Joan. Per això un pot sentir encara algun cop, a gent veterana, la denominació de ca l’Esqueller o ca l’Esquellaire.

Cal Manel
Carrer Castell 17

El nom ve del propietari que hi tenia un basar, dit el Montañés, on venia des d’articles de ferreteria i perfumeria a vestits de seminarista i d’altres objectes religiosos, que tenien molt de mercat a la ciutat. Les seves filles passaren a ser conegudes com les Maneles i l’establiment com a ca les Maneles. Després de la guerra, s’hi instal·là la confiteria de cal Poldo. Posteriorment, hi hagué la llibreria de cal Pellicer, la Caixa del Penedès i l’Oficina CARNAVAL SOLSONA.

Cal Santantoni
Carrer Castell 18

El nom prové d’una capella posada sota l’advocació de Sant Antoni Abat, que ocupava una part del que ara és una botiga de telefonia i on també hi havia hagut una barberia, dita primerament cal Puiggalí. A l’altra part, hi havia cal Sant Antoni, una pastisseria també coneguda amb el malnom de cal Píssula.

S’explica que el malnom de “Píssula” és fruit d’una cantarella de la canalla, mig en català mig en castellà, referida als tres esglaons que hi donaven accés a la pastisseria: “Piso la u, piso la dos, piso la tres.” Hi ha, però, alguna altra interpretació referida als tres successius confiters.

La família Llord, de cal Pissula, explica que l’origen del renom ve d’una divertida anècdota d’un avantpassat seu molt galant. El carrer estava enfangat i dues noies, les Maneles de cal Manel, volien sortir del portal de casa seva, en aquella època els homes portaven capa i aquest avantpassat la va tirar a terra perquè les noies hi passessin per sobre, per evitar que s’enfanguessin els peus, tot dient-li “písala!!” (aixafa-la). La canalla que ho va veure van entendre que deia “píssula“, i des d’aquesta feta va quedar aquest renom a la família.

Casa Morató
Carrer Castell 19

Hi residí l’arquitecte i escultor Carles Morató, autor del retaule major del Santuari del Miracle. És on ara hi ha la Biblioteca Municipal Carles Morató, que preserva nominalment la memòria de l’artista barroc. Abans, als locals dels baixos hi havia hagut la carnisseria de cal Pujantell i les botigues de queviures de cal Molins, nom pel qual també es coneixia la casa, i cal Guàrdia.

En aquest edifici, per la part del carrer Miravalda, hi havia el taller on es feien els famosos ganivets Costa de Solsona (Informació a carrer Mirabalda 6 i 8).

*

Carrer de la Mare de Déu

Cal Molins
Carrer de la Mare de Déu 1 (Informació per Carrer Castell 2)

Cal Codina
Carrer de la Mare de Déu 2

El nom de la casa és el cognom del propietari, Florenci Codina, originari de la casa Codina de Madrona (Pinell), que es va casar amb la pubilla de Cal Ros, que era el nom amb el que es coneixia la casa anteriorment. Els seus descendents van anar a residir a la casa Xixons, a la parròquia de Santa Susanna, al terme de Riner.

Als baixos que fan cantonada amb la plaça Major hi havia hagut l’oficina de Correus de Solsona, sent en Florenci Codina l’administrador.

Posteriorment aquest local, que té el número 8 de la plaça Major, ha estat ocupat per la Casa Massana, el Bar els Porxos, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lérida, la Caixa de Barcelona i, finalment, per l’oficina de recaptació d’impostos, oficina de Solsona de la OAGRTL (Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida).

En el local que aquesta casa té al número 2 del Carrer la Mare de Déu, hi havia hagut un petita botiga de comestibles coneguda com a ca la Merceneta, perquè la portava la Mercè Cinca. La botiga de ca la Mercè passà a ser regentada per la Laura Pujol Folch, esposa de Pere Miralles Capdevila. A partir d’aleshores, fou coneguda com ca la Laura. Temps més tard, el matrimoni tancà la botiga i obrí el Bar els Porxos, on hi havia hagut l’oficina de Correus. En aquest petit local actualment hi ha Trini Estètica, de nom explícit.

Cal Cabanes
Carrer de la Mare de Déu 3 (Informació per la Plaça de Sant Joan 1)

Cal Jaumet del Forn
Carrer de la Mare de Déu 4

La denominació prové del diminutiu del nom d’un dels primers pastissers (com s’anomenaven abans els forners) de la família Pujol, que hi fa pa des de meitats del segle XIX. Hi hem recollit la denominació cal Pujol, referida a un dels locals dedicat a venda de ràdios i gas butà.

Cal Llobet
Carrer de la Mare de Déu 6

Coneguda també com cal Guilanyà de Busa, en referència al lloc d’origen del propietari. Al local comercial de del carrer de la Mare de Déu hi ha la Perruqueria Lali.

Als baixos de la cantonada, al carrer de les terceries, hi havia hagut ca l’Anita Carreter, botiga de queviures dita així perquè la mestressa era filla d’un que arreglava carros al Portal del Pont. Posteriorment hi han hagut successius bars i restaurants, entre els que es recorda el Bon Profit i el Bonpru.

*

Carrer de Sant Josep de Calassanç

Cal Piulats
Carrer de Sant Josep de Calassanç 1

Cognom de la propietària. Als baixos, hi havia el cinema Transatlàntic, tancat des de l’any 1968.

Cal Sastre Planes
Carrer de Sant Josep de Calassanç 2 (Informació a Travessia de Sant Josep de Calassanç 8)

Ca la Titinyona
Carrer de Sant Josep de Calassanç 3

La Titinyona era una dona que venia de tot, fins i tot hom deia que articles de contraban.

Titinyona és el femení del Titinyó. Al Vinyet, a la partida de Sant Bernat, hi ha una casa que es diu cal Pau Titinyó, i també surt com a renom a l’article “L’IMPACTE SOCIAL D’UN METGE DE POBLE DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX: AGUSTI SOLÉ i XARPELL (1887-1953)” on diu: La següent notícia d’ell com a metge la trobem l’any 1917 (5) quan, juntament amb el veterinari Joan Pellicer, és comissionat per fer desinfectar “cal Guinot” on habitava Ramon Arceda “Titinyó” que mor de la “verola” i en ésser pobre de solemnitat havia estat traslladat a l’hospital. En aquells moments Agustí Solé ja formava part de la Junta de Sanitat com a vocal.

Cal Xerrapetes
Carrer de Sant Josep de Calassanç 4

El fet que fos coneguda, també, com cal Boca Xic, fa pensar que hi vivia una persona xerraire, un xerrapeta.

Cal Poldo confiters
Carrer de Sant Josep de Calassanç 5

Hi vivien els propietaris, els pastissers de cal Poldo, amb botiga al carrer Castell 17.

Cal Creus
Carrer de Sant Josep de Calassanç 6 (informació a carrer Castell 7)

La Gormanda
Carrer de Sant Josep de Calassanç 7

El nom correspon a una botiga de menjars preparats, d’existència efímera. Hi havia hagut la impremta Figueras.

Cal Creus
Carrer de Sant Josep de Calassanç 8 (informació a carrer Castell 9)

Cal Metge Solé
Carrer de Sant Josep de Calassanç 9 (informació a carrer Castell 15)

Cal Passada
Carrer de Sant Josep de Calassanç 10 accessori (informació a carrer Castell 11)

Cal Fígols
Carrer de Sant Josep de Calassanç 10 (Informació a carrer Castell 13)

*

Travessia de Sant Josep de Calassanç

Cal Davesas
Travessia de Sant Josep de Calassanç 2 (Informació a carrer Castell 1)

Són tres antigues cases, cal Davesas, cal Josepet i cal Tatis, unificades en una sola. Des d’aquest carrer queda perfectament identificada la façana de la casa de cal Josepet amb sortida pels dos carrers i que envoltava a la de cal Davesas, que fa cantonada.

Cal Camàlic
Travessia de Sant Josep de Calassanç 4

Nom de qui té per ofici transportar a braços o damunt l’esquena els equipatges o altres coses feixugues, perquè era l’ofici de l’avi del fuster Lluís Call Pujol, que va viure en aquesta casa i que és un avantpassat del fuster de la Fusteria Geli que hi ha a la Cabana del Geli. Aquesta casa es propietat de cal Davesas i està integrada per dins amb la casa veïna.

Cal Cots de Marrossella
Travessia de Sant Josep de Calassanç 6

Hi havia hagut la biblioteca municipal. També hi havia hagut la sabateria Manel Boix, fill de la botiga ca la Piconsa de la plaça de Sant Pere.

Cal Sastre Planes
Travessia de Sant Josep de Calassanç 8

L’origen del seu nom és evident, és l’ofici i el cognom de la família. La casa fa cantonada i és un bon hàbit passar-hi sovint pel davant per a poder gaudir de la multitud de detalls que es poden veure en la seva façana.

*

Carrer del Fesolet

Biblioteca Municipal
Carrer del Fesolet 1 i 3 (Informació a carrer Castell 19)

Abans de la construcció de la biblioteca, aquests números eren l’hort o jardí de cal Metge Solé, amb l’entrada principal al número 15 de carrer del Castell.

Cal Baró
Carrer del Fesolet 2 (informació a Carrer de Mirabalda 4)

També coneguda com ca la Maria Planetes i, per raó de l’ofici, com ca la Comadrona.

Cine Transatlàntic
Carrer del Fesolet 4 (informació a Carrer de Sant Josep de Calassanç 1)

Ca la Sabata
Carrer del Fesolet 5

El nom de la casa es refereix a una dona casada amb un Xafaferros.

Hi estem treballant. Si en tens informació, pots contactar amb nosaltres (clica aquí)

Ca la Titinyona
Carrer del Fesolet 7 (informació a Carrer de Sant Josep de Calassanç 3)

*

Carrer de Mirabalda

Cal Sanador
Carrer de Mirabalda 2 (informació a carrer de Llobera 28)

Cal Baró
Carrer de Mirabalda 4

La denominació prové de cal Baró de Canalda, una casa de pagès de Canalda sense cap relació amb la família Oller, que tenia el títol de baró de Canalda, de la casa del carrer de Sant Miquel 15.

Hi hem recollit la denominació cal Moreno, que era una dispesa, i ca la Pepa Maca per identificar l’entrada de la casa que pel carrer Llobera 26.

Així mateix ca la Maria Planetes i ca la Comadrona, perquè hi vivia la llevadora (entrada pel carrer del Fasolet 2). Li deien Maria “planetes” per ser descendent de la família Planas que va fundar de l’Orquestra Planas de Solsona, la primera que es té documentada a Solsona i que fa tocar des de l’any 1890 fins el 1934, i que se’ls coneixia per aquest nom.

Biblioteca Municipal Carles Morató
Carrer de Mirabalda 6 i 8 (Informació a carrer Castell 19)

Abans de la construcció de la biblioteca, el número 8 era de cal Morató, que feia cantonada amb el carrer del Castell, on hi tenia el número 17, el número 6 era una casa coneguda com cal ganiveter Costa, perquè és on hi tenia el taller, i fins a la cantonada amb el carrer del fesolet hi havia l’hort o el jardí de cal Metge Solé, sense número i amb l’entrada principal al número 15 de carrer del Castell.

A l’antiga casa del número 6 del carrer de Mirabalda hi havia el taller del ganiveter Joan Costa, el darrer totalment artesà que hi va haver a Solsona i que va tancar l’any 1987.

El Joan Costa, abans de la guerra, tenia el taller a la Carretera de Bassella, a cal Ferrer del Pla. Al entrar els nacionals a Solsona a finals de gener de 1939, com que les tropes tenien patent de cors, li van saquejar el taller i el van deixar sense res. El ganiveter Pau Orriols, conegut com a “Camaret” i que tenia el taller al Carrer Mirabalda 6, s’havia exiliat, en Joan Costa va aprofitar l’ocasió per ocupar aquest taller. Hi va treballar fins que es va jubilar fent els reconeguts ganivets Costa de Solsona.

Gràcies per seguir-nos

Si voleu aportar informació de les cases de la vella Solsona que conegueu, contacteu amb nosaltres (clica aquí).

Contacteu amb VellaSolsona

😉

1 comments

  1. Carme Gualdo · Agost 3, 2022

    Bona tarda, m´ha fet il.lusió llegir el tema de “Cal Courer” al vostre blog. Moltes gràcies pel treball. Dir-vos també que quan parleu dels baixos de la casa, abans de la sabateria Peronella, hi havia una botiga de corseteria i roba interior anomenada “La Dalia” que la portava la meva mare, Montserrat Cots i Ferreres (filla de la casa ) .
    Gràcies per tot!

    Liked by 1 person

    Respon

Deixa un comentari